Del Brexit m'agrada aquest article.
També m'agrada aquesta noció que el jacobinisme centralista està relacionat amb la implantació d'estructures polítiques excessivament racionals que ignora les diferències reals entre zones. Racionalisme top-down, tàbula rasa sobre la història que fa que els pobles es rebel·lin.
De totes maneres, no és una aspiració gaire convenient saber les causes del que ha passat, però sí endevinar amb quin bàndol t'alinees quan certes línies roges apareixin, i des de quin model es poden optimitzar les coses. Quantes alternatives hi ha?
1. Elit burocràtica centre-europea amb el suport d'estats centralistes votada per ningú i gestora de promeses abstractes; propensa a auto-justificar-se i entorpir. No desitjable i difícilment millorable.
2. Elit local mafiosa i populista, que amb racisme vol protegir els seus pobres. No desitjable i perillosa.
3. Pobles formats, amb ciutadans lliures i oberts, que veuen la virtut de la descentralització del poder polític, que volen mirar el món com a nació però sense reclamar als governants pòcimes màgiques, ni molt menys l'autarquia. Desitjable.
La pregunta és si per renegar de la 1 caus a la 2 o pots passar directament a la 3. I si, caiguts en la 2 perquè no hi ha més remei ara, tindrem les forces per arribar a la 3.
26.6.16
5.6.16
Suís
Els suïssos han rebutjat donar-se uns bons diners al mes en concepte de renda incondicional.
Llegint algunes anàlisis, destaco un argument interessantíssim que, diuen, els ha ajudat a la decisió: tal renda destruïria la cohesió social.
En efecte, les comunitats naturals (família, amics, veïns..) existeixen per al suport mutu, i seria molt perillós que tot això s'ensorrés per passar a rebre-ho d'un govern que ho ha obtingut de manera coercitiva.
En qualsevol cas, es nota que entenen una mica millor que nosaltres el consell que cal seguir quan 'algú' et vol 'regalar' alguna cosa: mira no allò que es veu sinó allò que és ocult.
És trist que s'hagin cregut amb dret de debatre si fotre's els diners entre ells, però és una lliço la seva resposta.
Llegint algunes anàlisis, destaco un argument interessantíssim que, diuen, els ha ajudat a la decisió: tal renda destruïria la cohesió social.
En efecte, les comunitats naturals (família, amics, veïns..) existeixen per al suport mutu, i seria molt perillós que tot això s'ensorrés per passar a rebre-ho d'un govern que ho ha obtingut de manera coercitiva.
En qualsevol cas, es nota que entenen una mica millor que nosaltres el consell que cal seguir quan 'algú' et vol 'regalar' alguna cosa: mira no allò que es veu sinó allò que és ocult.
És trist que s'hagin cregut amb dret de debatre si fotre's els diners entre ells, però és una lliço la seva resposta.
30.5.16
Little
Sense saber-ne massa, em trobo interessat en la idea d'allò petit. Un dels meus pensadors de referència recomana l'heurística Small is better davant la vida. Capacitat d'adaptar-te millor, menys repercussió, menys llocs per on fallar, més proximitat, més control...
És un argument que els liberals estan esgrimint per dir com milloraria el país nostre en cas d'independència, i em sembla que és motiu de pes per posicionar-se també a favor que la Gran Bretanya abandoni la Unió Europea.
El Brexit sempre m'havia semblat adequat de manera intuïtiva, sobretot per qüestions morals i de dignitat. Des del punt de vista dels ciutadans, tenen un estat menys capaç d'opressió perquè competeix amb altres i a més, en allò que els representa, els pot representar millor i amb més eficàcia que aquells senyors de l'altra banda. Encara que hi perdessin, són més lliures, més ells i més responsables.
I després, en general, quantes coses bones moralment són inconvenients a la llarga? Jo diria que poques. Farage tenia més raó que un sant, sigui el que sigui, en la majoria de coses que deia. Em sembla que en els propers mesos els Little Englanders que Pla citava estaran de moda. He de llegir Chesterton; massa gent bona m'hi condueix.
És un argument que els liberals estan esgrimint per dir com milloraria el país nostre en cas d'independència, i em sembla que és motiu de pes per posicionar-se també a favor que la Gran Bretanya abandoni la Unió Europea.
El Brexit sempre m'havia semblat adequat de manera intuïtiva, sobretot per qüestions morals i de dignitat. Des del punt de vista dels ciutadans, tenen un estat menys capaç d'opressió perquè competeix amb altres i a més, en allò que els representa, els pot representar millor i amb més eficàcia que aquells senyors de l'altra banda. Encara que hi perdessin, són més lliures, més ells i més responsables.
I després, en general, quantes coses bones moralment són inconvenients a la llarga? Jo diria que poques. Farage tenia més raó que un sant, sigui el que sigui, en la majoria de coses que deia. Em sembla que en els propers mesos els Little Englanders que Pla citava estaran de moda. He de llegir Chesterton; massa gent bona m'hi condueix.
4.5.16
Free press
Llibertat de premsa és llibertat de poder fundar un mitjà i dir-hi el que vulguis, no de dir el que vulguis en el mitjà d'un altre i obligar l'altre a que et mantingui al càrrec quan fas les coses malament per als seus paràmetres. Penso.
Si treballessis en una empresa de tomàquet fregit de baixa qualitat, podries produir all-i-oli i posar-li l'etiqueta de l'empresa? El fet que en aquest context no puguis produir all-i-oli, igual o més digne que el tomàquet, entenc que no castiga la teva 'llibertat de creació'.
Em sembla que l'error rau en pensar que la matèria prima dels mitjans és 'la veritat i la dignitat', i que si tens una perspectiva que segons tu s'hi alinea, ells t'han de deixar expressar-la en el seu nom.
Un producte periodístic sense la veritat i sense la dignitat que tu consideres ha de poder circular i els caps poden exigir-te que hi destinis els teus recursos com a treballador, per molt que tu el consideris erroni.
És cosa de l'empresari, que si de cas té un mal pla. Aquest producte pot ser atacat, menyspreat, competit i desprestigiat i acabar enfonsant-se en dos dies; però si es manté és que li fa bé a prou consumidors en uns termes que potser no sabem captar.
En tot cas, l'indigne propietari del diari (si depèn de l'audiència, com hauria de ser), sofreix en carn pròpia les decisions errònies, ja que li pot sortir car en volum de visites no ser digne ni veraç ni ètic, si així ho acaben apreciant els lectors. Què més volem?
I sí, hi ha diaris que haurien de ser com aquests venedors d'ebay que només tenen mitja estrelleta. Però no t'estan censurant, t'estan legítimament prohibint manipular com a tu et convindria un producte que no és teu.
PD. Si no, si la cosa està tan clara, els primers que fundin un mitjà lliure, crític amb el poder, que tracti bé els periodistes, que els faci ultramileuristes i que a més a més sigui objectiu, ho peta.
Si treballessis en una empresa de tomàquet fregit de baixa qualitat, podries produir all-i-oli i posar-li l'etiqueta de l'empresa? El fet que en aquest context no puguis produir all-i-oli, igual o més digne que el tomàquet, entenc que no castiga la teva 'llibertat de creació'.
Em sembla que l'error rau en pensar que la matèria prima dels mitjans és 'la veritat i la dignitat', i que si tens una perspectiva que segons tu s'hi alinea, ells t'han de deixar expressar-la en el seu nom.
Un producte periodístic sense la veritat i sense la dignitat que tu consideres ha de poder circular i els caps poden exigir-te que hi destinis els teus recursos com a treballador, per molt que tu el consideris erroni.
És cosa de l'empresari, que si de cas té un mal pla. Aquest producte pot ser atacat, menyspreat, competit i desprestigiat i acabar enfonsant-se en dos dies; però si es manté és que li fa bé a prou consumidors en uns termes que potser no sabem captar.
En tot cas, l'indigne propietari del diari (si depèn de l'audiència, com hauria de ser), sofreix en carn pròpia les decisions errònies, ja que li pot sortir car en volum de visites no ser digne ni veraç ni ètic, si així ho acaben apreciant els lectors. Què més volem?
I sí, hi ha diaris que haurien de ser com aquests venedors d'ebay que només tenen mitja estrelleta. Però no t'estan censurant, t'estan legítimament prohibint manipular com a tu et convindria un producte que no és teu.
PD. Si no, si la cosa està tan clara, els primers que fundin un mitjà lliure, crític amb el poder, que tracti bé els periodistes, que els faci ultramileuristes i que a més a més sigui objectiu, ho peta.