Llegint Chesterton a Quaderns Crema, L'home que fou dijous. Un llibre divertidíssim. El diàleg meravellós entre els dos poetes abans de la trama, quan s'afirma que la manifestació summa de l'anarquia no és la revolta sinó el prodigi que tot vagi bé, semblant a allò també llegit fa poc que 'l'anarquia és l'ordre i no el desordre'. Quan aquesta idea entra a fons al cap, la política ja no torna a reunir-s'hi com una entitat sòlida: la sospita és més que permanent, definitiva.
Però sobre Chesterton. Em fascina la seriositat i la profunditat del seu pensament i com s'esforça en convertir-lo en vida. Quan ja tens quatre idees clares, com tornes al camí de la gràcia per sembrar-les, en lloc d'infatuar-te també en la forma o sense haver mort mentrestant?
