Starbucks és antifràgil.
És un restaurant sense horaris.
Es beneficia de tendències inherents o creixents:
-desestructuració horària
- addicció al cafè
- son/falta d’energia
- pressa
- temps lliure d’oci per joves/rics
- cultura masstige
- creixement de les ciutats
- consum sense taules (per emportar)
- consum fora de casa
- addicció al sucre
- feina/estudis a distància
- proximitat d’altres comerços
- sofisticació dels gustos com a element distintiu
La gent que no n’entén l’èxit és gent que té una concepció del cafè senzilla i deslligada de tots aquests aspectes
21.8.18
Petita por en dos actes
A l'estiu, el barri està gairebé deshabitat i se succeeixen les avingudes llargues i buides on no es veu una ànima. Les cases a banda i banda són grans i senyorials i em sembla que aquesta monumentalitat contribueix a la sensació d'estar sol. De dia, surto a passejar i no em fa angúnia perquè, tot i que els veïns que conec a la meva zona són tots fora i ningú em podria donar un cop de mà, s'imposa la bellesa de les construccions i la gràcia amb què en molts d'elles fan de la natura un accessori. Estic en una etapa de descobriment del poble i vull anar sempre una mica més lluny, a veure què depara aquest carrer o aquell altre.
20.8.18
A la tarda vull anar al Puig Madrona. La natura que trobo al costat de casa, als primers trossos del Parc de Collserola, m'està agradant molt, però m'agrada també anar pels barris que el voregen i caminar carrers amunt i avall, mirant les cases i intentant veure què les fa tan boniques, quina és aquesta cosa que un sent que mai podrà tenir encara que visqués en una casa preciosa. La lluita de la imaginació o del criteri de l'individu contra l'atzarosa realitat té la derrota anticipada al propi plantejament, potser.
19.8.18
Tres dies
Les noies són fora tres dies. He comprat dos llibres fa poc, París era una fiesta (Hemingway) i Kim (Kipling), ambdós en castellà. El primer m'està servint per passar l'espera sense estar tota l'estona amorrat a les pantalles. És bo. El segon encara no l'he començat. El de Hemingway cap al principi conté un paràgraf meravellós que m'ha fet sentir una punxada d'il·lusió.
Dibuixa l'entorn on es dedica a escriure a partir de molts pocs detalls: l'apartament de París apareix del mer esment d'una llar de foc i una finestra, i ell es situa dempeus i apretant un grill de mandarina, crec recordar que amb el suc caient sobre el foc (i si no és igual, perquè és l'efecte que m'ha fet). Aleshores explica que només hi ha una manera que se'n pugui sortir: pensant i col·locant frases certes una darrere l'altre. Clou el paràgraf adjectivant la disciplina que aquesta tècnica li dóna, dient que és una disciplina 'bona i severa'.
Ahir a la tarda vaig sortir a entrenar al bosc, amagant-me de la gent que apareixia si coincidien amb un exercici excèntric, o bé parant en sec. Ja he acabat el conte del senglar. El presentaré al proper certamen, l'any vinent.
Dibuixa l'entorn on es dedica a escriure a partir de molts pocs detalls: l'apartament de París apareix del mer esment d'una llar de foc i una finestra, i ell es situa dempeus i apretant un grill de mandarina, crec recordar que amb el suc caient sobre el foc (i si no és igual, perquè és l'efecte que m'ha fet). Aleshores explica que només hi ha una manera que se'n pugui sortir: pensant i col·locant frases certes una darrere l'altre. Clou el paràgraf adjectivant la disciplina que aquesta tècnica li dóna, dient que és una disciplina 'bona i severa'.
Ahir a la tarda vaig sortir a entrenar al bosc, amagant-me de la gent que apareixia si coincidien amb un exercici excèntric, o bé parant en sec. Ja he acabat el conte del senglar. El presentaré al proper certamen, l'any vinent.