De la frase 'en nom del nacionalisme, s'ha matat molt', tan usada pels comunistes, el més interessant no és el terme 'nacionalisme'. El més interessant, perquè és on rau el poder i la dissimulació, és aquest subjecte impersonal, tan evasiu: 'S'ha' matat. Sempre la presenten així, la frase.
No, 's'ha' matat, no. Qui ha matat han estat els governants que, emparant-se en que encarnaven el poble, tenien poder per treure drets als seus individus i enviar-los a morir. Que un col·lectiu o qui el representa et pugui treure un dret en nom d'un bé superior és socialisme, però si li comencéssim a atribuir a aquest sistema totes les morts de guerres entre estats se'ns espatllaria la propaganda i veuríem que fins i tot un neocon ho és. Més val cagar-se en la bandera perquè els governants la usaven.
Per mi la frase hauria de ser 'en nom del nacionalisme, els estatistes han matat molt; el nacionalisme és preocupant en la mesura en què el puguin instrumentalitzar els governants: treiem-los-en el dret.' Però això exigiria deixar de banda el drap i tornar-se antiestatista furibund. Au, doncs busca'ls. La seva pròpia ideologia els ha reservat un paper galdós: ser ells els distrets pel nacionalisme mentre ho critiquen en els altres.
