Dia dur a la feina. Em dol fallar-li a la gent que considero important. M'intento consolar pensant: què depèn ara de mi, què puc fer per millorar això, quina és la millor, la més proactiva actitud davant d'un fet així. Tanmateix m'esglaia que això no sigui altra cosa que un ritual davant del dolor i que els efectes d'un gest així siguin merament superficials, tant per mi com pels afectats.
****
Creia que el vermell m'estaria bé, però me n'he cansat fins i tot en una polsera. Durarà poc. Semblo poc capaç de tolerar experiments en alguns àmbits. L'estètic n'és un.
