Les noies són fora tres dies. He comprat dos llibres fa poc, París era una fiesta (Hemingway) i Kim (Kipling), ambdós en castellà. El primer m'està servint per passar l'espera sense estar tota l'estona amorrat a les pantalles. És bo. El segon encara no l'he començat. El de Hemingway cap al principi conté un paràgraf meravellós que m'ha fet sentir una punxada d'il·lusió.
Dibuixa l'entorn on es dedica a escriure a partir de molts pocs detalls: l'apartament de París apareix del mer esment d'una llar de foc i una finestra, i ell es situa dempeus i apretant un grill de mandarina, crec recordar que amb el suc caient sobre el foc (i si no és igual, perquè és l'efecte que m'ha fet). Aleshores explica que només hi ha una manera que se'n pugui sortir: pensant i col·locant frases certes una darrere l'altre. Clou el paràgraf adjectivant la disciplina que aquesta tècnica li dóna, dient que és una disciplina 'bona i severa'.
Ahir a la tarda vaig sortir a entrenar al bosc, amagant-me de la gent que apareixia si coincidien amb un exercici excèntric, o bé parant en sec. Ja he acabat el conte del senglar. El presentaré al proper certamen, l'any vinent.
