Llibertat de premsa és llibertat de poder fundar un mitjà i dir-hi el que vulguis, no de dir el que vulguis en el mitjà d'un altre i obligar l'altre a que et mantingui al càrrec quan fas les coses malament per als seus paràmetres. Penso.
Si treballessis en una empresa de tomàquet fregit de baixa qualitat, podries produir all-i-oli i posar-li l'etiqueta de l'empresa? El fet que en aquest context no puguis produir all-i-oli, igual o més digne que el tomàquet, entenc que no castiga la teva 'llibertat de creació'.
Em sembla que l'error rau en pensar que la matèria prima dels mitjans és 'la veritat i la dignitat', i que si tens una perspectiva que segons tu s'hi alinea, ells t'han de deixar expressar-la en el seu nom.
Un producte periodístic sense la veritat i sense la dignitat que tu consideres ha de poder circular i els caps poden exigir-te que hi destinis els teus recursos com a treballador, per molt que tu el consideris erroni.
És cosa de l'empresari, que si de cas té un mal pla. Aquest producte pot ser atacat, menyspreat, competit i desprestigiat i acabar enfonsant-se en dos dies; però si es manté és que li fa bé a prou consumidors en uns termes que potser no sabem captar.
En tot cas, l'indigne propietari del diari (si depèn de l'audiència, com hauria de ser), sofreix en carn pròpia les decisions errònies, ja que li pot sortir car en volum de visites no ser digne ni veraç ni ètic, si així ho acaben apreciant els lectors. Què més volem?
I sí, hi ha diaris que haurien de ser com aquests venedors d'ebay que només tenen mitja estrelleta. Però no t'estan censurant, t'estan legítimament prohibint manipular com a tu et convindria un producte que no és teu.
PD. Si no, si la cosa està tan clara, els primers que fundin un mitjà lliure, crític amb el poder, que tracti bé els periodistes, que els faci ultramileuristes i que a més a més sigui objectiu, ho peta.
