L'estiu, concretament l'estiu els dies després de ploure, és temps de veritat. Afloren les malalties que arrossegàvem i els excessos, i quedem davant la nostra naturalesa; això és, l'avorriment del cos.
10.8.17
7.8.17
L'espectacle
El procés és la manera que té el catalanisme de dilatar l'identificar-se a ell mateix com un mer moviment d'esquerres, gens especial.
Si en esgotar-se el procés no som independents i en canvi som tots d'esquerres és que al fons hi havia més d'allò que de cap altra cosa. I culparem els polítics de l'autoconfessió que no volem fer perquè ens plau retenir l'aura de ser únics.
També podria ser que acabéssim independents i d'esquerres i que el catalanisme fos això, però m'inclino més pel primer pronòstic.
Si en esgotar-se el procés no som independents i en canvi som tots d'esquerres és que al fons hi havia més d'allò que de cap altra cosa. I culparem els polítics de l'autoconfessió que no volem fer perquè ens plau retenir l'aura de ser únics.
També podria ser que acabéssim independents i d'esquerres i que el catalanisme fos això, però m'inclino més pel primer pronòstic.
19.7.17
Dijous
Llegint Chesterton a Quaderns Crema, L'home que fou dijous. Un llibre divertidíssim. El diàleg meravellós entre els dos poetes abans de la trama, quan s'afirma que la manifestació summa de l'anarquia no és la revolta sinó el prodigi que tot vagi bé, semblant a allò també llegit fa poc que 'l'anarquia és l'ordre i no el desordre'. Quan aquesta idea entra a fons al cap, la política ja no torna a reunir-s'hi com una entitat sòlida: la sospita és més que permanent, definitiva.
Però sobre Chesterton. Em fascina la seriositat i la profunditat del seu pensament i com s'esforça en convertir-lo en vida. Quan ja tens quatre idees clares, com tornes al camí de la gràcia per sembrar-les, en lloc d'infatuar-te també en la forma o sense haver mort mentrestant?
10.7.17
Assaig de
Em sembla que el comunisme és la manera d'introduir una forma de democràcia espanyola a Catalunya.
Per altra banda, un estat que permetés desassociar-se'n seria liberal i n'hi ha ben pocs. Espanya no és especialment totalitària en aquest aspecte. Tanmateix, deformat i accentuat (almenys en la vessant econòmica) és com està entrant aquí.
Per altra banda, un estat que permetés desassociar-se'n seria liberal i n'hi ha ben pocs. Espanya no és especialment totalitària en aquest aspecte. Tanmateix, deformat i accentuat (almenys en la vessant econòmica) és com està entrant aquí.