La frase és la següent:
"Els rics inverteixen en temps, els pobres en diners."
Si l'entenc bé, els rics treballen per aconseguir augmentar el seu actiu 'temps', i els pobres treballen per aconseguir augmentar el seu actiu 'diners'.
Quan tu mires la vida d'acord amb la consecució de diners, és perquè els veus l'actiu fonamental per afrontar-te a les coses que et vagin passant. Aleshores, la teva estratègia serà aconseguir-lo però sense un pla que tingui en compte la seva sostenibilitat.
Pensar en diners et fa treballar constantment fins la fi dels dies perquè no projectes el temps en l'equació.
En canvi, quan tu l'enfoques d'acord amb la consecució de temps, veus que els diners són un mitjà i no un fi i comences a utilitzar-los com a tal (en l'altre esquema, els diners són un fi, i això és dolent perquè no et projectes en el temps).
Si els diners són un mitjà i el més valiós és el temps, començaràs a prendre decisions que:
· no t'obliguen a guanyar diners en el futur, com ara endeutar-se, consumir coses que es deprecien o agafar hàbits costosos a la llarga.
· t'ajuden a aconseguir temps en el futur, com inversió que generi diners. (anticipes la mentalitat de jubilat).
· t'estalvien temps perquè el reinverteixis en aquest procés.
· t'ajuden a especialitzar-te en coses que et funcionin.
· et donen una mentalitat de gestor, no de treballador.
Un pobre de mentalitat dedicarà el seu temps a fer diners (i després, els gastarà).
Un ric de mentalitat dedicarà els seus diners, un cop aconseguits lamentablement a través de temps, a no haver de dedicar temps futur a obtenir-los; és a dir, invertirà bàsicament en guanyar temps en el futur.
Així, tota mentalitat que pretengui obtenir diners és cega que l'únic que donen els diners de valuós és el temps.
No és erroni aconseguir diners, és erroni no introduir el temps com a objectiu perquè en vicia la finalitat.
He de seguir mirant-me frases d'aquest home; és molt interessant.
