El cansament i la ràbia

/febrer 2019/ El cansament m'ajuda en el llarg termini en la mesura que em priva d'intervenir negativament en el meu entorn. Quan estic cansat, totes les coses que m'irriten i vull resoldre ja, les segueixo volent resoldre però no tinc ganes d'emprendre una guerra al respecte. No diré paraules fora de lloc ni em permetré baixar als inferns donant-los una importància total. Podria ser que hagués trobat una de les eines definitives per la felicitat? Regula la intensitat però no el fons; em permet no estar en desacord amb mi mateix, em defensa de voler coses extremes i sobretot em defensa de mètodes contraproduents. Arribat a casa cansat del gimnàs, només vull pau. Aquesta és la segona qüestió, el cansament habitual i aquest no tenen res a veure. Em sembla que m'hauré de procurar un cansament físic tota la vida, tant com pugui, resultant de fer exercici a consciència. Ahir al vespre només volia estirar-me com la gossa i tocar-li el pèl. Mirava totes les coses que en altre moment era urgent amb ulls de persona tranquila.