Hi ha una frase:
'En temps de guerra els homes es dediquen a destruir-se els uns als altres. En temps de pau, es dediquen a destruir-se a ells mateixos'.
Ve a dir, segons l'entenc, que les persones tenim una pulsió que dirigim internament o externament segons ens dicti la convenció de l'època i la moral. És interessant pensar en aquests termes perquè s'elimina la percepció de repòs aparent, com si la majoria d'estona no passés res. D'acord amb aquesta visió, no hi hauria punt 0: o estem camí d'una destrucció o d'una altra. M'ha fet pensar que s'assembla a aquestes noves visions de la nutrició que postul·len que, o bé ens estem nodrint o digerint, o bé estem gaudint dels beneficis de l'autofàgia. L'oscil·lació entre els dos pols em sembla molt més coherent amb la natura i sobretot un enfocament més fàcil de gestionar que pensar en termes de sí/no.
