Hi ha un grup de música que li agrada molt a la Maria que es diu Fun. Sovint n'escolta la cançó Some nights. És bastant recent, no deu tenir més de deu anys, i recorda molt els Queen, que per altra banda, són el seu grup favorit. Les estrofes relaten desvetllament el protagonista, com els seus fracassos el podrien fer defallir. D'una manera animosa, la lletra va avançant cap a una apoteosi mig marcial de tambors on el cantant, determinat solemnement a tirar endavant, es pregunta: What do I stand for? Per què lluito vindria doncs a ser el mateix que què em manté dempeus. L’anglès és meravellós i aquí s’endevina que els principis són alhora constituents i rectors: no tenir un propòsit suposaria no poder aguantar-se dret.
Doncs aquell matí amb la Maria anàvem en cotxe a Andorra. Havent sortit d’Alp, prop de Puigcerdà, és un trajecte suau per una carretera voltada de muntanyes amb pins. Era d’hora i havia esmorzat bé, i la música em va posar de bon humor. Els cops de tambors apoteòsics em van trobar ple d’esperança i ple, en general, i mirant sense voler el cim de la muntanya més alta, d’un verd segur. Va durar poc, però el suficient per estimar-lo.