Sí

La gent que diu sí i sona més fort que un no. El passat vist des d’ara. Els rellotges fins de pell. L’iPhone però no el més recent, mai. Les plantes d’interior. Els diners i l’or des de la perspectiva daliniana. El nord. La idea de tot en Déu. Els gossos, com més grans millor, i dur els seus pèls a la samarreta. El Depardieu més proper a l’ocàs. Desolation Row i Jokerman. El vespre. Que la passió sigui compatible amb no cridar. L’aroma Nadal de Muji. Algunes persones i com n’és d’inevitable. La prudència de Bastos. Chesterton.

rigorisme

Un fanàtic insulta els textos; n'és bàsicament un heretge.

Chesterton i Escohotado coincideixen en senyalar la temptativa anti-propietat com a una branca perfeccionista sortida del cristianisme. Els quàkers, al seu torn, són perfeccionistes en el sentit de renunciar al dret a defensar-se. Em sona d'alguna cosa.

Chesterton, brillant, a Breu Història d'Anglaterra, diu, en contra de les coses grans:
'A Roma se la veía igual que al Hombre, poderosa aunque caída, porque era lo más elevado que había hecho el Hombre. Era divinamente necesario que el Imperio Romano triunfara..., aunque solo fuera para poder fracasar después. Por ello la escuela del Dante implicaba la paradoja de que los soldados romanos mataran a Cristo por derecho, sino por derecho divino. Para que la ley pudiera fracasar al enfrentarse a la prueba suprema tenía que ser una ley real, no una simple ilegalidad militar. De modo que Dios obró tanto a través de Pilatos como de Pedro. Por eso, el poeta medieval se empeña en mostrar que el gobierno romano era simplemente un buen gobierno, y no una usurpación. El punto crucial de la revolucón cristiana se basaba en sostener que el buen gobierno era tan nefasto como el malo. Ni siquiera el buen gobierno era lo suficientemente bueno como para distinguir a Dios entre unos ladrones.'

divendres

Dia dur a la feina. Em dol fallar-li a la gent que considero important. M'intento consolar pensant: què depèn ara de mi, què puc fer per millorar això, quina és la millor, la més proactiva actitud davant d'un fet així. Tanmateix m'esglaia que això no sigui altra cosa que un ritual davant del dolor i que els efectes d'un gest així siguin merament superficials, tant per mi com pels afectats.

****

Creia que el vermell m'estaria bé, però me n'he cansat fins i tot en una polsera. Durarà poc. Semblo poc capaç de tolerar experiments en alguns àmbits. L'estètic n'és un.

optimisme de l'eina disponible

Hi ha una frase que és:

'A qui només té un martell, tot li semblen claus'.

Molta gent la veu certa, perquè sovint som excessivament optimistes amb l'eina o la capacitat que tenim disponible. Però si això és cert, també ho hauríem d'assumir per altres escenaris que potser ens agraden menys:

'A qui només té diàleg, tot li semblen situacions resolubles a partir de diàleg'.

O el talebià 'hi ha qui, expert en raonar, es pensa que podent explicar una cosa està més a prop de solucionar-la'.