Dijous

Llegint Chesterton a Quaderns Crema, L'home que fou dijous. Un llibre divertidíssim. El diàleg meravellós entre els dos poetes abans de la trama, quan s'afirma que la manifestació summa de l'anarquia no és la revolta sinó el prodigi que tot vagi bé, semblant a allò també llegit fa poc que 'l'anarquia és l'ordre i no el desordre'. Quan aquesta idea entra a fons al cap, la política ja no torna a reunir-s'hi com una entitat sòlida: la sospita és més que permanent, definitiva.

Però sobre Chesterton. Em fascina la seriositat i la profunditat del seu pensament i com s'esforça en convertir-lo en vida. Quan ja tens quatre idees clares, com tornes al camí de la gràcia per sembrar-les, en lloc d'infatuar-te també en la forma o sense haver mort mentrestant?

Assaig de

Em sembla que el comunisme és la manera d'introduir una forma de democràcia espanyola a Catalunya.

Per altra banda, un estat que permetés desassociar-se'n seria liberal i n'hi ha ben pocs. Espanya no és especialment totalitària en aquest aspecte. Tanmateix, deformat i accentuat (almenys en la vessant econòmica) és com està entrant aquí.

via negativa x

Via negativa aplicada a l'espai de treball: tenir un teu espai com molta gent vol és omplir-lo de distractors, és fer-lo menys productiu. Quan vols treballar busques no un lloc perfecte sinó un lloc on no s'hagin pres decisions perjudicials per la pròpia atenció: una biblioteca, una sala de professors. Un altre camp on és molt millor treure que posar, i on la gent tendeix a caminar cap a voler, enlloc de cap a limitar-se.

Frases

De la frase 'en nom del nacionalisme, s'ha matat molt', tan usada pels comunistes, el més interessant no és el terme 'nacionalisme'. El més interessant, perquè és on rau el poder i la dissimulació, és aquest subjecte impersonal, tan evasiu: 'S'ha' matat. Sempre la presenten així, la frase.

 No, 's'ha' matat, no. Qui ha matat han estat els governants que, emparant-se en que encarnaven el poble, tenien poder per treure drets als seus individus i enviar-los a morir. Que un col·lectiu o qui el representa et pugui treure un dret en nom d'un bé superior és socialisme, però si li comencéssim a atribuir a aquest sistema totes les morts de guerres entre estats se'ns espatllaria la propaganda i veuríem que fins i tot un neocon ho és. Més val cagar-se en la bandera perquè els governants la usaven.

 Per mi la frase hauria de ser 'en nom del nacionalisme, els estatistes han matat molt; el nacionalisme és preocupant en la mesura en què el puguin instrumentalitzar els governants: treiem-los-en el dret.' Però això exigiria deixar de banda el drap i tornar-se antiestatista furibund. Au, doncs busca'ls. La seva pròpia ideologia els ha reservat un paper galdós: ser ells els distrets pel nacionalisme mentre ho critiquen en els altres.