Dues corrents de fons animen Catalunya: el país i la seva ocupació.
El país ha donat els bons escriptors i l’ocupació ha donat els mitjans de comunicació que construeixen identitat de dalt a baix. El país ha donat el referèndum i l’ocupació un parlament minvat que confón educació amb concreció. El país ha donat el català i l’ocupació ha donat una autonomia comprada on els polítics comprats perverteixen les paraules. El país ha donat una dreta britànica i l’ocupació ens ha fet protegir-nos d’ella mateixa portant-nos una esquerra que només fa política fins que arriba a allò important i aleshores para i fa discursos. El país ha donat ciutadans que malviuen en llocs de feina precaris tenint talent i l’ocupació ha donat ciutadans -votants de Ciutadans- que trepen laboralment creient-se termes abstrusos d’origen anglès per complex. El país ha donat Montserrat i els esplais i l’ocupació ha portar un materialisme de postguerra. El país ha donat Pla i l’ocupació ha donat la imatge que es té de Pla. El país ha donat Pujol i l’ocupació un maniqueisme que anuncia tots els problemes per venir.
