La divisió del subjecte democràtic sense límits a voluntat (cadascú pot decidir el que vulgui afectant només a qui ho consenteixi) faria impossible cap estat.
En canvi, l'ampliació del subjecte democràtic sense límits (tots decidim sobre tot i afectant a tots) faria impossible la dissidència.
Els estats fan servir la democràcia com una protecció respecte del primer escenari (també això farà l'estat català i per això se l'haurà de combatre, si Déu vol i arriba).
Forçar un estat a que divideixi el seu subjecte democràtic és d'entrada un pas cap al primer escenari i un retrocés del segon.
La democràcia real (concurrència voluntària, regles compartides) la veig més als clubs. Difícilment la viurem els que ara volem separar-nos.
